Noticias

lunes, 11 de julio de 2011

Fa uns dies vaig estar amb uns amics de visita a Fontanars dels Alforins. I mentre contemplàvem un magnífic paisatge de vinyes verdes entre roglades de pins, un dels de la colla va dir: «Ací teniu la Toscana valenciana. Així és com anomenen alguns aquest bell trosset de món». L´amic tenia raó, quan es referia a la bellesa càlida aquelles terres ben treballades, però jo li vaig respondre: «Saps que li falta, per a semblar més encara la Toscana?». I ell em contestà de seguida, com endevinant-me el pensament: «Sí, xiprers!». Era cert. A aquella extensió immensa de vinyes ben plantades, els faltava l´esvelta figura dels xiprers clàssics, per donar un punt més de plasticitat mediterrània a aquell trosset del paradís antic. Perquè els xiprers són arbres de vida, arbres que somien cels fantàstics, i no senyals mortuoris, com pensen alguns. Però, amb xiprers o sense, el paisatge tenia una encalmada harmonia que et feia sentir el temps de manera diferent, com si ens haguérem traslladat en una altra dimensió. 
Per ací, recorde, hi havia un palauet que vaig visitar fa molts anys, quan era una ruïna, perseguint la història d´unes fotografies que s´havien trobat en unes caixes, entre altres deixalles. Eren les fotos d´un viatge per l´Europa del segle XIX. Ara he vist que amb aquest nom es comercialitzen uns vins..., Se´n deia Torre Vellisca. Un dels amics m´indicà la casa de camp que jo recordava mig en ruïnes, i la vaig veure restaurada, que donava gust. La Toscana valenciana. 
Qui sap qui s´inventà aquest nom, i per quins motius! Era un enamorat de les belleses itàliques? Algú que tenia una casa en aquest pla i enyorava Florència? Quantes històries guarden les cases, i els llocs, i els paisatges, pensava, mentre parlàvem de vinyes i de vins, de passats i de presents, d´històries personals, i de més coses. Bella, la Toscana valenciana!